La Universitat de Coïmbra (Universidade de Coimbra), amb més de set segles d'història, marca decisivament la història del país i del món, a través del seu patrimoni físic i la seva herència immaterial. Per la seva naturalesa, són especialment importants les diverses reformes en el nivell de coneixement i ensenyament, incloent-hi la reforma Pombalina del darrer quart del segle XVIII, que introdueix una nova forma d'adquisició i transmissió del coneixement.
L'obertura als ideals de la Il·lustració és fa durant el regnat de João V (1707-1750). Conjuntament amb les autoritats universitàries, va ser voluntat del monarca promoure l'actualització cultural i científica de la institució i, amb ella, la del regne.
Posades les bases, el definitiu impuls reformista arriba més tard, en el regnat de José I, de la mà del seu ministre Marquès de Pombal i del Rector-reformador Francisco de Lemos. Guilherme Elsden, que va dirigir l'oficina d'obres de la Universitat, és un altre dels noms claus d'aquest període. De les mans d'aquests homes surten els diversos dissenys que encara avui es conserven a la Universitat i al Museu Machado de Castro, titular d'una notable col·lecció artística. Aquestes peces ens permeten conèixer no només els projectes (executats o no), sinó també els aixecaments previs, preciosos per al coneixement d’espais desapareguts en el procés.
Amb la extinció de la Companyia de Jesús el 1759 i amb ella els seus programes i pràctiques pedagògiques, la Universitat rep un nous Estatuts el 1772, a la recerca d'una obertura renovada en l'adquisició del coneixement. Es creen dues noves facultats, es reestructuren les quatre existents i es construiran nous edificis i equipaments científics. La implantació de la reforma educativa va passar per la creació de les infraestructures capaces de respondre als nous continguts científics, posant en valor les ciències exactes i naturals, amb un fort component d'observació i experimentació.
La reforma Pombalina va promoure una notable campanya d’obres a través de la remodelació dels espais existents o de la construcció d’equipaments des de zero. Van ser creats l’Hospital, el Teatre Anatòmic i el laboratori farmacèutic -tots al Col·legi de Jesús- per donar suport als estudis mèdics; un nou observatori astronòmic, vinculat a la Facultat de Matemàtiques; els gabinets d’història natural i de física experimental, el Laboratorio Chimico (Laboratori Químic) i el jardí botànic, per donar suport a la Facultat de Filosofia Natural; També es va instituir la impremta de la Universitat.
A més de la renovació interna, la reforma va tenir profunds efectes sobre la projecció exterior que la Universitat va aconseguir durant aquest període. Es verifica una intensificació de la circulació de les elits — la formació de les quals passava gairebé obligatòriament per la Universitat de Coïmbra, la única en l'espai de parla portuguesa en aquell moment-, s’organitzen “viatges filosòfics” i s’implanten institucions d’ensenyament inspirades en el model de Coïmbra. Podem dir que la reforma Pombalina va consolidar un espai cultural comú, en portuguès, ja que és en aquest període que s'estableix l’idioma com a llengua d'ensenyament, a escala global.