Amb la constitució del seu primer Claustre, el 30 d’octubre de 1979, neix la Universitat de Cadis (Universidad de Cádiz), culminant així un llarg procés de reivindicació d’una institució universitària que recupera, per a Cadis i la seva província, la fructífera tradició d’estudis superiors iniciats i desenvolupats a l’empara de les activitats marítimes i comercials en les edats moderna i contemporània.
Sota l’impuls il·lustrat de Jorge Juan, Luis Godín, Vicente Tofiño i d’altres, els estudis nàutics van assolir una grandesa inusitada a l’Academia de Caballeros Guardias Marinas, amb la creació del primer Observatori Astronòmic d’Espanya i de l’Asamblea Amistosa-Literaria, precedent de l’Acadèmia de Ciencies.
En 1748 es crea la institució cultural més rellevant que ha tingut (Cádiz) Cadis, el Real Colegio de Cirugía de la Armada, del que foren mestres, Virigili, Canivell, Nueve Iglesias, Roland… En aquest Col·legi s’introdueix la norma de becar els millors alumnes per formar-se en els més prestigiosos centres de l’estranger, i arriba a assolir, per evident mèrit dels seus revolucionaris plans d’estudi, la facultat de dur a terme dues funcions que aleshores eren privatives de les universitats, la d’atorgar títols de “batxillers llatins” per Reial Cèdula de 1757, i la de formar en medicina als seus alumnes de cirurgia, atès que aleshores eren dues carreres distintes, cursant-se a tota Europa la medicina exclusivament en facultats universitàries i la cirurgia en col·legis extra universitaris. Finalment, les Ordenances del Col·legi de Cadis, 1791, l’autoritzen a concedir títols de metge-cirurgià, novetat que s’adoptarà posteriorment a tota Europa.
Quan al 1871 s’autoritzen les Facultats Lliures, l’ajuntament de Cadis va sol·licitar la constitució d’una Facultat de Farmàcia, que fou ubicada als locals de la Facultat de Medicina i dotada d’un ric laboratori, del més acurat de l’època, a càrrec del propi Ajuntament. També es va constituir a Cadis, l’octubre de 1873, una Escola Lliure de Dret que es va establir en el número 17 del carrer San Miguel, i que al març de l’any següent va aconseguir de l’ajuntament i de la Diputació Provincial els pressupostos necessaris per elevar-la a Facultat Lliure de Dret; projecte que no es va poder assolir pel Decret de 29 de setembre de 1874 que anul·lava les dites Facultats Lliures. Malgrat això, com Col·legi de Dret Civil i Canònic va romandre, com a mínim fins 1878, establert al carrer San José número 38.
Més sobre la Universitat de Cadis, descarregueu el PDF