El setembre de l’any 1186, es confirmada la “carta de foral” (document de reconeixement de la vila),atorgada pel rei Sanç I, a la ciutat de Covilhã. Darrera va quedar un passat envoltat de llegendes que parlen de Julià, Florinda o Silia Herminia.
Covilhã es converteix en el centre d’un gran comtat que compren el territori del vessant oriental de la Serra de l’Estrella (Serra da Estrela) fins el Port de Ródão. La carta de Covilhã, com a carta de privilegis i obligacions consagrades, convida a la població a establir-se en el territori, afavorint el pasturatge que es convertiria en el motor del desenvolupament local.
A començament del segle XII, el monestir cistercenc de Santa Maria de la Estrella enfoca els seus objectius en el conreu de la terra i en l’esperit missioner, que arriba a Covilhã à través dels franciscans que, el 1235, fundaren el convent de Sant Francesc.
El 1415, el rei Joan I concedeix a l’Infant Enric el Navegant el títol de Senyoriu de Covilhã. La tasca de l’Infant es desenvoluparà dins l’esfera local. La terra i les persones sota la seva jurisdicció es veuran beneficiades per les diligències que durà a terme. Com a exemple es pot citar que dels navegants que estan al seu servei, nou eren de Covilhã. Un cop iniciat el període dels Descobriments, de Covilhã van sortir persones cap a tots els punts del món, Pero da Covilhã, els germans Francisco i Ruy Faleiro, José Vizinho, Frei Pedro da Covilhã, Rodrigo de Castro, Francisco Álvares, Francisco Cabral, Fernão Penteado, entre molts altres. A l’any 1528, va néixer a Covilhã Frei Heitor Pinto, renaixentista i humanista.
El 1510, el rei Manel concedeix a la vila una nova “carta de foral” confirmant la seva importància. El 1570, el rei Sebastià dóna a Covilhã el títol de notable per la seva importància econòmica i en reconeixement als grans serveis prestats a la corona, i, el 1573 es publica la nova reglamentació de la “ fàbrica tèxtil”.
En el segle XVII, la indústria tèxtil adquireix un nou impuls a partir de la instal·lació de la “Fàbrica Nacional de Sarjas e Baetas”, esdevenint la primera manufactura estatal, fundada a Covilhã gràcies a la intervenció del comte d’Ericeira.
A principis del segle XVIII, la població de Covilhã està formada per uns 4.000 habitants, la majoria d’ells vinculats a la indústria tèxtil. El 1764, el marqués de Pombal inicia, com a part de la seva política de foment, la concentració i modernització de la producció tèxtil i crea la “Real Fábrica de Panos da Covilhã.”
L’any 1779, la reina Maria I, fundà, en el convent de Sant Francesc, una nova escola pública de lectura, escriptura i comptabilitat i, en el 1790, la casa dels Ministres, residència dels tres magistrats locals, es trasllada a un nou edifici.
El 1860 es va instal·lar l’estació de telègraf-postal i es va inaugurar l’enllumenat públic. Quatre anys més tard, es publicà el “Comércio da Covilhan”, el primer diari local. En aquest mateix any, João Crisóstomo da Silva, ministre d’Obres Públiques, decretà la creació d’una Escola Industrial, que es materialitzà finalment l’any 1884, fruit d’un nou decret d’António Augusto de Aguiar.
El 1870 Covilhã assolí la categoria de ciutat. El rei Lluís, en atorgar-li aquesta nova categoria, mostrava l'èxit de la política de desenvolupament industrial planificada per Costa Cabral.
El començament del segle XX estarà marcat per la construcció del nou hospital de la Misericòrdia i, el 1908, el jardí públic. En el 1913 es fundà el animatògraf Herminius Terrace, un dels primers establiments públics de cinema. Al mateix temps, s’instal·lan molts nous serveis i establiments comercials.
En la dècada dels 50 es va reformar la plaça del municipi; es construeix el nou edifici de l’Ajuntament, el Teatre Cinema, i, l’estació del CTT i CGD.
No serà però fins a l’any 1973, amb l’Institut Politècnic de Covilhã que esdevindria Universitat da Beira Interior l’any 1986, que la ciutat guanyarà un nou vessant acadèmic, que es convertirà en el seu principal motor de desenvolupament.
Més informació sobre Covilhã descarregar PDF