Vila Real de Santo António, construïda entre el 1774 i el 1776, va ser dissenyada sota els principis d'un pla urbanístic coherent, funcional, ordenat per funcionar com si fos un nucli orgànic. És un exemplar únic del traçat urbanístic que va caracteritzar l'arquitectura del "Segle de les Llums" a Portugal.
La regular vila, de nova planta, implantava una moderna i activa unitat industrial de processament i exportació de peix, al mateix temps que duia a terme el control duaner del contraban a la regió.
Erigida a la zona riberenca del Guadiana, enfront d’Espanya, Vila Real de Santo António s’organitza de forma regular mitjançant una rigorosa geometria urbana, a la qual s'adapta l'arquitectura, amb un mínim de tipologies. La població s’estructura segons la funció a que es destina cada zona: una línia de costa dedicada a la funció primordial de la vila; una segona línia, la plaça Reial, dissenyada principalment per a “serveis i comerç”, i la resta d’àrees destinades majoritàriament a habitatge.
La vila és de planta rectangular, de 1.930 pams de llarg per 950 (1 pam= 22 cm) d'ample; la componen cinc carrers que es creuen en angle recte, amb orientació nord-sud, i sis carrers est-oest, totes amb la mateixa amplada de 40 pams, i una plaça quadrada, de 340 pams, en el centre.
La part frontal de la vila, constituïda por la façana fluvial i concebuda com si es tractés d’un Palau, assumeix el paper d’entrada de la Ciutat. Les set illes que composen la façana Pombalina centren el primer edifici que es va construir a la vila – la Duana. A partir d’aquesta, a una i altra banda, s’alineen les societies (complexos industrials), que delimiten les Torrasses ubicades a nord i sud, al mateix temps que tanquen la simetria de la façana.
La Plaça Reial, actualment plaça Marqués de Pombal, de disseny quadrat, ocupa una segona línia en la jerarquia de la planta de la vila, fou projectada en estricta correlació amb el complex industrial, i situada prop de la zona de baixamar. L’obelisc, monument erigit en honor del rei Josep I, ocupa el centre de la plaça. L’església ocupa la banda nord, essent l’únic element que trenca la simetria del conjunt edificat. L’edifici de l’ajuntament s’aixeca presidint la plaça
Darrera l’ajuntament, trobem l’antic mercat, que ocupava mitja illa, amb la seva façana principal a la Rua da Princesa (carrer de la Princesa), que manté el topònim original, de 1776.
Dues Places Laterals, actualment Largo Antonio Aleixo i Largo Lutgarda Guimarães de Caires, es projecten simètricament -originalment van ser planificades en forma de U-. En el seus centres, una font i una picota, aquesta ja desapareguda.
De les quaranta-una illes edificades de la planta de la vila Pombalina, vint-i-cinc están constituïdes exclusivament per edificis d’una sola planta, construïts segons les regles de la simetria. Tenen terrats a dues vessants i van ser construïts amb gran economia de mitjans i una clara vocació de funcionalitat; i en elles s’alternen portes i finestres. A les illes de la plaça i de la zona riberenca s’aixequen cases de dues plantes, coronades per petites mansardes, destinades a residències per a la noblesa.
L’edifici de l’antiga caserna ocupava una illa del centre històric i repetia les formes de les unitats residencials, disposant d’un ample pati interior d’ús funcional. Actualment hostatja el Centre Cultural de la ciutat.
L’antiga Fabrica do Assento es composava de tres edificis que ocupaven una illa del centre històric, i tenia com a funció principal la preparació de farina i la fabricació de pa, al mateix temps que servia de residència de l’administrador. Les seves façanes es van dissenyar mantenint els mateixos elements tipològics que la resta dels edificis. Avui allotja la caserna de la Guàrdia Republicana.
Més informació sobre Vila Real de Santo António descarregar PDF i visiteu-nos en ruta de la Il·lustració.