El període de la Il·lustració al Regne de Guatemala és el resultat d'una combinació de fets històrics que s’estan succeint a Espanya sota la influència del pensament il·lustrat, dels moviments d'independència a les colònies americanes i d‘una conjuntura de reubicació i refundació de la ciutat en el Valle de la Ermita (1776), a causa de la destrucció de l'antiga Santiago de los Caballeros causada pels terratrèmols el 1773.
La principal corrent externa prové del Despotisme Il·lustrat borbònic, que promourà el concepte de racionalitat en l'administració pública del regne mitjançant la reorganització polític econòmica colonial a través de la reforma de les intendències en el Regne de Guatemala i les Diputacions Provincials de la Corts de 1812. El nou ambient il·lustrat genera un canvi, principalment en les elits intel·lectuals, radicalitzant les seves posicions respecte de la llibertat, el que, en conseqüència, derivarà en els moviments independentistes i en la consumació de la independència guatemalenca el 1821. Sorgeixen les acadèmies artístiques, el desenvolupament de la ciència a través de les expedicions científiques, el desenvolupament filosòfic en les aules de la Universitat, així com renovades creacions en l'àmbit de la literatura i la música. La singularitat d'aquest període rau en la coincidència amb el trasllat de la ciutat de Guatemala al Valle de la Ermita (1776).
La Nueva Guatemala de la Asunción, va ser fundada el 2 de gener de 1776, posteriorment, el 28 de gener de 1776, fou rebuda la Reial Cèdula que aprova el projecte de bases del trasllat, emesa a San Ildefonso, en data 21 de setembre de 1775.
Tot i que fou Diez de Navarro qui va iniciar la delineació de la ciutat, com es pot veure en el plànol del 1r de març de 1776, el seu traçat finalment es va plasmar segons plànols signats el 24 de novembre de 1778 per l'arquitecte Marcos Ibáñez, d’acord amb un interessant corpus de recomanacions assessorades per Francisco Sabatini i seguint les ordenances de Felip II de l'any 1573.
La seva traça reticular escacada, conservada gairebé íntegrament, la converteix en una ciutat típica del període de la Il·lustració. Aquesta té el seu origen a la intersecció dels carrers sisè i vuitè, el cardo i el decumanus, a la manera romana, en la qual es localitza la plaça d’armes, que delimitaven els principals edificis representatius del poder reial, local, civil i eclesiàstic.
Així mateix, la traça projectada, va localitzar estratègicament les esglésies tradicionals, al voltant de les quals es desenvoluparien, amb el temps, els barris tradicionals, que tenen avui els anhels de l'esperit original il·lustrat.
Hi ha dos moments històrics en la Nueva Guatemala de la Asunción que, podem dir, dibuixen el perfil arquitectònic de la Ciutat. El primer impuls ve del trasllat i fundació (1776) i la primera modernització borbònica il·lustrada; i el segon, anys més tard, amb la consolidació de la república i la ideologia liberal a partir de 1871.
De la primera etapa és que heretem la traça urbana reticular original i un conjunt d'importants edificis d'estil neoclàssic i compost, d'acord amb el nous corrents il·lustrats, que van diferenciar la Nueva Guatemala de la Asunción de la seva predecessora Santiago de los Caballeros, d'estil barroc.
Mentre que en la segona etapa, la ciutat es veurà enriquida per una sèrie de conjunts urbans arquitectònics i paisatgístics, concebuts sota la influencia francesa, així com la construcció de les noves edificacions de serveis i infraestructures, pròpies de la nova economia lliberal. A partir de 1776, principals edificacions de govern i religioses són dissenyades per arquitectes com Luis Diez Navarro, Marcos Ibáñez o Antonio Bernasconi. Entre els conjunts urbans que s'afegeixen al traçat original, trobem la construcció de l'hipòdrom del nord i el Bulevar Simeón Cañas, començat el 9 de novembre de 1879. El primer bulevard de potser els darrers impulsos d'aquest gran període, van cristal litzar, tardanament, en dues obres molt importants, el Parc Minerva i el jardí botànic.