Després de la guerra de Successió, els nous projectes urbanístics de Barcelona van ser dissenyats i supervisats pels mateixos que l’havien sotmès i destruït, l’estament militar.
Cal destacar la construcció de la Ciutadella, que per construír-la es va enderrocar una gran part del barri de la Ribera. Per allotjar els habitants desnonats, els enginyers militars van dissenyar la Barceloneta.
Al mateix temps, es va reformar el castell de Montjuïc, i l’antic castellet de guaita es va convertir en una gran fortalesa moderna.
L’Església, va ser en aquest període, l’altra gran constructora de la ciutat, amb els temples de Sant Felip Neri, Sant Agustí Nou i Sant Pere Nolasc. Més endavant s’edifica la basílica de la Mercè, Sant Miquel del Port i, ja fora de muralles, Santa Eulàlia de Vilapicina i Sant Vicenç de Sarrià.
Barcelona es convertirà en una ciutat més pròspera gràcies, en gran part, a l’establiment de les fàbriques d’indianes. Les fàbriques, que es van instal·lar majoritàriament al Raval, van anar acompanyades de l’obertura de nous carrers pavimentats amb llambordes, retolació de carrers, numeració de les cases i instal·lació del primer enllumenat públic el 1757.
La incipient burgesia va tenir un paper decisiu en les transformacions de l’època i va impulsar la creació de diferents escoles (comerç, física, química, economia, etc.), la qual cosa va ser una manera de suplir la manca d’estudis universitaris –la Universitat de Barcelona havia estat clausurada per decret després de la guerra– i al mateix temps una forma de controlar l’activitat econòmica.
L’ economia va crèixer quan es va liberalitzar el lliure comerç amb Amèrica i es va retornar el protagonisme a la zona portuària, on es van aixecar edificis com la Duana Nova. La classe burgesa i comerciant farà ostentació de la seva riquesa en edificis com la Casa del Gremi de Velers i la Llotja, i amb palaus com el de la Virreina i el Moja.
La demografia va augmentar ràpidament dins el mateix espai emmurallat, fet que va provocar una forta densificació. La ciutat va créixer en altura, i cap al 1800 més del 70% dels habitatges tenien quatre pisos o més.
La burgesia, amb la edificació de grans palaus, transformarà la Rambla en el nou passeig barceloní, i la gent ràpidament el convertirà en el més popular.
El tancament dels cementiris parroquials i la construcció del de Poble Nou faran possible l’aparició de nous espais públics i places urbanes, en una transformació que culminarà ben entrat el segle XIX amb l’obertura de la plaça de Sant Jaume.
Més informació sobre Barcelona descarregar PDF